Calvo ha fet un clàssic contemporani
Biel Mesquida
Cor pirinenc és una obra magna
Josep Maria Fonalleras
Lluís Calvo, per mitjà de més de sis mil versos (…), ha aconseguit un monument literari que el el catapulta al lloc més alt dels elegits
Pere Joan Martorell
Una desmesura de la literatura catalana
Eva Vázquez
Pocs escriptors catalans actuals tenen la capacitat de poder confegir una obra d’aquest calibre. Benvinguts al segle XXI!
Jordi Valls
Tota una exhibició de virtuosisme mètric
Manel Castaño
Una bestiesa en el sentit d’obra monumental, genial, verdagueriana i molt més
Jordi Benavente
Una de les poètiques amb la mirada més profunda i més sòlida en llengua catalana
Xavier Aliaga
No és exagerat afirmar que Lluís Calvo i Guardiola és un dels escriptors més importants de l’actualitat, un dels assagistes de referència i un dels poetes fonamentals
Jaume C. Pons Alorda
El millor poeta català viu
Ramon Alcoberro
Poques vegades, a Europa, la poesia lírica havia assolit una tan alta lírica de pensament híbrid, impur.
Vicenç Altaió
Una obra magna per la seva ambició
Bernat Dedéu
Escriptor, dels grans i en majúscules
Esteve Plantada
Un poeta cada cop més reconegut i acceptat com a referent ireemplaçable
Jordi Marrugat
Un far que marca el vint-i-u. Cal dir més i més, però m’aturo a esperar un altre llibre de Lluís Calvo, sempre recomençat. No és això, al capdavall, l’avantguarda?
Joan Triadú
En altres latituds, Lluís Calvo seria un autor de culte.
Vicenç Pagès Jordà
Calvo és un guerriller de la literatura (…) un jugador d’escacs salvatge.
Pocs escriptors catalans actuals tenen la capacitat de poder confegir una obra d’aquest calibre (Sobre Cor pirinenc)
Jordi Valls
Lluís Calvo és una màquina d’emparaular el cosmos. Poeta, escriptor i assagista asteroidal. Calvo pivota entre un renaixentisme proletari i un punq acadèmic. D’entrada vaig rebutjar-lo, perquè era massa bo segons el meu autoodi cap a tot allò d’excel·lent que es pugui fer en català.
Adrià Pujol
Lluís Calvo va ser el primer escriptor de veritat que va parlar de mi i de la meva obra en un llibre que no era de cinema.
Albert Serra
Lluís Calvo és el poeta català que inaugura el segle XXI.
Marc Romera
Una escriptura que mai no és poltrona, que no es conforma en la continuïtat de les paraules i les coses.
Sebastià Perelló
Una excepcional habilitat per dur el mot per viaranys impensats. La poesia de Lluís Calvo ho és tot menys una forma llegible des de la monòdia a què ens acostuma la institució literària.
Jaume Pont
Estiula marca una fita. A ‘Presències, dissolucions’ sembla detectar-s’hi allò que en solem dir “escriptura inspirada”, en la concepció, en el to i la dicció, amb algun eco vague del primer Pere Gimferrer d’Els miralls.
Víctor Obiols
Una aportació feta des d’un pensament obert, desmitificat, lliure i revelador d’alt voltatge. Estiula és un dels llibres més grans del poeta assagista Lluís Calvo.
Roger Costa-Pau
Lluís Calvo és el Kubrick de les lletres catalanes.
Joan de la Vega
Poesia, novel·la, assaig: Lluís Calvo ho abraça tot i amb gran domini. Si no fa gaires dies era Llegat rebel, un poemari excel·lent (…) ara és una novel·la extraordinària: L’endemà de tot.
Joan Tres Arnal
Lluís Calvo és el sènior de la jove poesia catalana.
Francesc Gelonch
Lluís Calvo tempteja, afronta i tensa les contradiccions, fa provatures, el·ludeix els camins que ell mateix va obrint, no s’hi complau. Aquesta lírica, ben personal i que no s’adiu amb els esquemes poètics dominants, és d’allò més bo, interessant, colpidor i inquietant que avui s’escriu en poesia.
Carles Hac Mor
Provar, renovar-se, perseverar, enquimerar-se… esdevenen verbs de primera necessitat per als creadors que no es rendeixen i volen construir una obra digna, identificable, perdurable (…) Aquesta és la bellesa radical i salvatge que Lluís Calvo ha sabut imprimir als seus poemes: un ser i no ser constant que l’ha situat a primera línia del panorama poètic.
Pere Joan Martorell
Gràcies al ja reconegut domini lingüístic de l’autor, a Estiula es capgira la referència purament topogràfica i el neologisme esdevé topònim, i aquest darrer, símbol poètic. Tot explorant la unitat entre el just, el bell i el ver, Lluís Calvo no para de demostrar el seu desig natural de saber, tant poèticament com filosòfica.
Jordi Florit Robusté
Estiula és un llibre excepcional i sublim.
David Jiménez i Cot
Mr. Calvo et persegueix amb la seva escriptura afilada. Doneu-li qualsevol repte literari, que superarà les expectatives amb escreix. La seva obra parlarà a les properes generacions com el millor mirall del nostre temps.
Anna Gual
Calvo traça una agra comèdia d’errors d’una fonda densitat moral i d’una fina expiació irònica. Calvo torna a la narrativa amb L’endemà de tot per demostrar que els esforços de la imaginació i de la prosa es poden dirigir amb mà ferma.
Ponç Puigdevall
L’explosió de sentit que alliberen els poemes és formidable. Cent mil déus en un cau fosc és un gran llibre. Una escriptura que aspira a convertir-se en clàssica.
Pere Ballart
La solemnitat, a la poesia de Calvo, no demana floritures ni grans majúscules per a ser profundament seriosa. Lluís Calvo encara té, afortunadament, la contundència d’altres versos que rebrem també com un llegat que haurà de seguir fent-nos, en efecte, rebels.
Mireia Calafell
La poesia de Lluís Calvo t’increpa, et mou, et sacseja, et pregunta, et punxa, et fa mal. Com vidres a la sang. Al ras, doncs, és un llibre de poesia extrema.
Laia Noguera
Lluís Calvo és un poeta incommensurable. Una obra que des de fa deu anys no para de créixer en qualitat i lucidesa.
David Madueño
Lluís Calvo és un dels autors més inquiets i sòlids de la literatura actual.
Sam Abrams
Calvo ens deixa caure constantment adjectius impensables o frases llamps, d’una gran agudesa. Alguns textos extraordinaris són el comentari que fa sobre Henri Michaux i les drogues; un sobre Kierkegaard i el que en diu viure de manera “estètica” o “ética”.
Enric Balaguer
Lluís Calvo travessa un gual d’una profunditat igual a la seua alçada. A Calvo se li’n fot la cosa, què és una cosa, perquè el que li importa és què pot fer-ne i quin impacte li produeix.
Francesc Bononad
La seva poesia s’insereix de ple en la poesia catalana d’avantguarda. Un discurs poètic multiforme i sòlid. la seva poesia es fusiona amb les vísceres de la modernitat més tangible.
Ricard Mirabete
Per mi, Col·lisions, del poeta Lluís Calvo, entre altres coses és una invitació a la modèstia més radical o més completa. La facilitat i la qualitat del seu discurs se m’imposen.
Ara no es tracta de redreçar cap cànon ans de donar la benvinguda com cal a El buit i la medusa, un senyor llibre que els canons de Montjuïc, si encara fossin operatius, haurien d’haver honorat amb les seves salves més sonores.
Bartomeu Fiol
És un motiu de felicitat que, dins d’aquests temps una mica confusos, poetes del nivell de Lluís Calvo continuïn donant-nos el millor d’ells mateixos.
Xulio Ricardo Trigo
Una autèntica exhibició de sensibilitat i de gust lector.
Jordi Llavina
Lluís Calvo publica poemes que no són capsetes de música amb la sonsònia endormiscada de la veu que és sempre semblant a si mateixa.
Manel Ollé
Col·lisions és un dels llibres més notables i ambiciosos, i més importants, entre els editats els darrers mesos. Un llibre, com va dir Pere Ballart, membre del jurat dels Octubre de poesia, narratiu i líric, d’una qualitat extraordinària.
Lluís Bonada
Un dels poetes més interessants del panorama literari català actual. Un grapat de poemes inquietants que, ara mateix, penso que són de lectura imprescindible.
Sadurní Vergés
Sembla que gastaré l’adjectiu excepcional en aquest post. O els adjectius en general. Ara la culpa és de L’endemà de tot, de Lluís Calvo. Una novel·la radicalment contemporània amb el Raval com a centre […] Un exercici de risc que en mans de l’autor s’ha convertit en moltes pàgines meravelloses.
Damià Gallardo
Calvo (…) ens regala una novel·la de gran força hipnòtica, que esperoneja les passions i obre els braços a les emocions més viscerals i contraposades.
Rubén Luzón
[És la perspectiva] allò que situa Calvo entre els escriptors que tenen l’oïda afinada per al batec del seu propi temps (…) L’encert de Calvo no és una sola veu narrativa, sinó atrevir-se a pintar de manera desenfocada.
Simona Skrabec
Lluís Calvo 