N’han dit

Escriptor, dels grans i en majúscules

Esteve Plantada

Un poeta cada cop més reconegut i acceptat com a referent ireemplaçable

Jordi Marrugat

Un far que marca el vint-i-u. Cal dir més i més, però m’aturo a esperar un altre llibre de Lluís Calvo, sempre recomençat. No és això, al capdavall, l’avantguarda?

Joan Triadú

En altres latituds, Lluís Calvo seria un autor de culte.

Vicenç Pagès Jordà

Calvo és un guerriller de la literatura (…) un jugador d’escacs salvatge.

Jordi Valls

Lluís Calvo és una màquina d’emparaular el cosmos. Poeta, escriptor i assagista asteroidal. Calvo pivota entre un renaixentisme proletari i un punq acadèmic. D’entrada vaig rebutjar-lo, perquè era massa bo segons el meu autoodi cap a tot allò d’excel·lent que es pugui fer en català.

Adrià Pujol

Lluís Calvo va ser el primer escriptor de veritat que va parlar de mi i de la meva obra en un llibre que no era de cinema.

Albert Serra

Lluís Calvo és el poeta català que inaugura el segle XXI.

Marc Romera

Una escriptura que mai no és poltrona, que no es conforma en la continuïtat de les paraules i les coses.

Sebastià Perelló

Una excepcional habilitat per dur el mot per viaranys impensats. La poesia de Lluís Calvo ho és tot menys una forma llegible des de la monòdia a què ens acostuma la institució literària.

Jaume Pont

Estiula marca una fita. A ‘Presències, dissolucions’ sembla detectar-s’hi allò que en solem dir “escriptura inspirada”, en la concepció, en el to i la dicció, amb algun eco vague del primer Pere Gimferrer d’Els miralls.

Víctor Obiols

Una aportació feta des d’un pensament obert, desmitificat, lliure i revelador d’alt voltatge. Estiula és un dels llibres més grans del poeta assagista Lluís Calvo.

Roger Costa-Pau

Lluís Calvo és el Kubrick de les lletres catalanes.

Joan de la Vega

Poesia, novel·la, assaig: Lluís Calvo ho abraça tot i amb gran domini. Si no fa gaires dies era Llegat rebel, un poemari excel·lent (…) ara és una novel·la extraordinària: L’endemà de tot.

Joan Tres Arnal

Lluís Calvo és el sènior de la jove poesia catalana.

Francesc Gelonch

Lluís Calvo tempteja, afronta i tensa les contradiccions, fa provatures, el·ludeix els camins que ell mateix va obrint, no s’hi complau. Aquesta lírica, ben personal i que no s’adiu amb els esquemes poètics dominants, és d’allò més bo, interessant, colpidor i inquietant que avui s’escriu en poesia.

Carles Hac Mor

Provar, renovar-se, perseverar, enquimerar-se… esdevenen verbs de primera necessitat per als creadors que no es rendeixen i volen construir una obra digna, identificable, perdurable (…) Aquesta és la bellesa radical i salvatge que Lluís Calvo ha sabut imprimir als seus poemes: un ser i no ser constant que l’ha situat a primera línia del panorama poètic.

Pere Joan Martorell

Gràcies al ja reconegut domini lingüístic de l’autor, a Estiula es capgira la referència purament topogràfica i el neologisme esdevé topònim, i aquest darrer, símbol poètic. Tot explorant la unitat entre el just, el bell i el ver, Lluís Calvo no para de demostrar el seu desig natural de saber, tant poèticament com filosòfica.

Jordi Florit Robusté

Estiula és un llibre excepcional i sublim.

David Jiménez i Cot

Mr. Calvo et persegueix amb la seva escriptura afilada. Doneu-li qualsevol repte literari, que superarà les expectatives amb escreix. La seva obra parlarà a les properes generacions com el millor mirall del nostre temps.

Anna Gual

Calvo traça una agra comèdia d’errors d’una fonda densitat moral i d’una fina expiació irònica. Calvo torna a la narrativa amb L’endemà de tot per demostrar que els esforços de la imaginació i de la prosa es poden dirigir amb mà ferma.

Ponç Puigdevall

L’explosió de sentit que alliberen els poemes és formidable. Cent mil déus en un cau fosc és un gran llibre. Una escriptura que aspira a convertir-se en clàssica.

Pere Ballart

La solemnitat, a la poesia de Calvo, no demana floritures ni grans majúscules per a ser profundament seriosa. Lluís Calvo encara té, afortunadament, la contundència d’altres versos que rebrem també com un llegat que haurà de seguir fent-nos, en efecte, rebels.

Mireia Calafell

La poesia de Lluís Calvo t’increpa, et mou, et sacseja, et pregunta, et punxa, et fa mal. Com vidres a la sang. Al ras, doncs, és un llibre de poesia extrema.

Laia Noguera

Lluís Calvo és un poeta incommensurable. Una obra que des de fa deu anys no para de créixer en qualitat i lucidesa.

David Madueño

Lluís Calvo és un dels autors més inquiets i sòlids de la literatura actual.

Sam Abrams

Calvo ens deixa caure constantment adjectius impensables o frases llamps, d’una gran agudesa. Alguns textos extraordinaris són el comentari que fa sobre Henri Michaux i les drogues; un sobre Kierkegaard i el que en diu viure de manera “estètica” o “ética”.

Enric Balaguer

Lluís Calvo travessa un gual d’una profunditat igual a la seua alçada. A Calvo se li’n fot la cosa, què és una cosa, perquè el que li importa és què pot fer-ne i quin impacte li produeix.

Francesc Bononad

La seva poesia s’insereix de ple en la poesia catalana d’avantguarda. Un discurs poètic multiforme i sòlid. la seva poesia es fusiona amb les vísceres de la modernitat més tangible.

Ricard Mirabete

Per mi, Col·lisions, del poeta Lluís Calvo, entre altres coses és una invitació a la modèstia més radical o més completa. La facilitat i la qualitat del seu discurs se m’imposen.

Ara no es tracta de redreçar cap cànon ans de donar la benvinguda com cal a El buit i la medusa, un senyor llibre que els canons de Montjuïc, si encara fossin operatius, haurien d’haver honorat amb les seves salves més sonores.

Bartomeu Fiol

És un motiu de felicitat que, dins d’aquests temps una mica confusos, poetes del nivell de Lluís Calvo continuïn donant-nos el millor d’ells mateixos.

Xulio Ricardo Trigo

Una autèntica exhibició de sensibilitat i de gust lector.

Jordi Llavina

Lluís Calvo publica poemes que no són capsetes de música amb la sonsònia endormiscada de la veu que és sempre semblant a si mateixa.

Manel Ollé

Col·lisions és un dels llibres més notables i ambiciosos, i més importants, entre els editats els darrers mesos. Un llibre, com va dir Pere Ballart, membre del jurat dels Octubre de poesia, narratiu i líric, d’una qualitat extraordinària.

Lluís Bonada

Un dels poetes més interessants del panorama literari català actual. Un grapat de poemes inquietants que, ara mateix, penso que són de lectura imprescindible.

Sadurní Vergés

Sembla que gastaré l’adjectiu excepcional en aquest post. O els adjectius en general. Ara la culpa és de L’endemà de tot, de Lluís Calvo. Una novel·la radicalment contemporània amb el Raval com a centre […] Un exercici de risc que en mans de l’autor s’ha convertit en moltes pàgines meravelloses.

Damià Gallardo

Calvo (…) ens regala una novel·la de gran força hipnòtica, que esperoneja les passions i obre els braços a les emocions més viscerals i contraposades.

Rubén Luzón

[És la perspectiva] allò que situa Calvo entre els escriptors que tenen l’oïda afinada per al batec del seu propi temps (…) L’encert de Calvo no és una sola veu narrativa, sinó atrevir-se a pintar de manera desenfocada.

Simona Skrabec